Diàleg creatiu

«L’elegància és l’equilibri
entre la fantasia i la mirada.»

SALVADOR DALÍ

Des dels inicis de la seva col·laboració, a finals del anys trenta, artista i fotògraf transformen l’acció de mirar en un acte creatiu, deliberat i poètic, en què la fascinació pel món clàssic hi és, sovint, com a teló de fons.

Salvador Dalí, audaç i transgressor, explora els límits de la bellesa en les propostes per al ballet Bacanal, el pavelló Somni de Venus iles escenografies per a Vogue, que tenen la Venus de Botticelli i les recreacions arquitectòniques de l’antiguitat com a base de la seva experimentació.

Horst P. Horst, per la seva banda, ofereix el contrapunt perfecte a les idees dalinianes en dotar les composicions d’una bellesa harmoniosa i idealitzada, que confereix a les imatges una pàtina d’eternitat pròpia de l’art clàssic, que tant admira i alhora que tant l’inspira.

SOMNI DE VENUS

El 1939, en el marc de la creació del pavelló Somni de Venus per a la Fira Mundial de Nova York, té lloc el primer intercanvi creatiu entre Salvador Dalí i Horst P. Horst. D’aquesta trobada inaugural en territori nord-americà, resten com a testimoni les icòniques fotografies de Horst amb models nues, les quals Dalí i Gala havien engalanat prèviament amb elements que remeten a l’imaginari marí, com el mític collaret d’estrelles de galalita de la col·lecció d’estiu de 1939 d’Elsa Schiaparelli.

Amb la intervenció de Dalí, aquestes imatges es transformen en dissenys de vestuari per a les sirenes destinades a formar part de la instal·lació. La força d’aquests éssers abissals, alhora encisadors i inquietants, evoca aquella bellesa convulsa, imprevisible i irracional anunciada per André Breton a Nadja (1928) i ressona també amb especial intensitat en algunes de les propostes creatives més recents de Daniel Roseberry per a la Maison Schiaparelli.

MODA I SURREALISME

Durant la dècada dels trenta, el surrealisme traspassa els límits de l’art i es projecta cap a la moda i el comerç, creant l’escenari perfecte perquè Salvador Dalí pugui fer arribar les seves idees i propostes al gran públic. Destaquen especialment les incursions de l’artista en revistes de prestigi com Vogue, també les col·laboracions amb la couturière italiana Elsa Schiaparelli en diversos dissenys d’alta costura i els aparadors surrealistes concebuts per als grans magatzems novaiorquesos Bonwit Teller.

En aquest mateix context, el llenguatge fotogràfic, que ha eclipsat la il·lustració gràfica en les revistes de moda, viu també un moment de gran projecció i troba en l’art d’avantguarda un motor creatiu. En paraules de Horst P. Host, “the décor set up by the photographer, the dress, even the model, reflected whatever «isms» were stirring the Paris of that particular season”. De fet, les col·laboracions de Horst amb Dalí per a Vogue, així com les nombroses fotografies realitzades durant de la dècada dels trenta i dels quaranta, permeten copsar com la influència del surrealisme va impregnar també l’obra de Horst, i la va dotar d’una dimensió inquietant i profundament poètica.